Cala Núria, una fleca de tota la vida

Núria Paradís és la nostra fornera del barri, ella ens parla una mica sobre el carrer, la feina i la festa que ja s'acosta.

Una mica d'història. De forneria, a on ara hi ha Cala Núria, ja n'hi havia el 1898 o sigui ara fa uns 107 anys; abans d'ahir, podríem dir. El 1929, un tiet del pare la Núria, el tiet Biel (Gabriel Soldevila), va agafar la fleca que en aquell temps s'anomenava "Forneria Puerto Rico", com el barri que l'acollia. El 1954 la forneria va integrar-se a Panaderies Reunidas, com ho feren també la majoria d'aquests establiments a la ciutat. A finals dels anys 60 el pare de la Núria va agafar les regnes del negoci durant 13 anys, passant ja després a les mans de la Núria, que ara mateix ja en du 25 anys al capdavant d'aquesta història. I ben contenta que n'està...

El que li agrada a la Núria. A la Núria li encanta el tracte amb la gent i manifesta que amb la clientela d'aquest baral es pot tenir un tracte i una proximitat que difícilment creu que podria tenir a d'altres llocs més densos. També ens diu que temps enrera hi havia més botigues i que han desaparegut: la botiga de queviures de Can Roca, la lleteria Mascorda, Can Falions... també ens recorda que on ara hi ha el Restaurant Can Manel, abans hi havia una guarderia, i després va haver-hi una disco anomenada "Hobby".

La Serenata, una festa amb molta tradició. La Núria recorda amb certa enyorança les persones que van tornar a donar empenta a la Serenata, en aquesta darrera època. Ens parla de la Teresa (mare de l'actual llibretera del Rierot) i de la Núria (que havia regentat una desapareguda merceria). Considera que amb molt d'esforç i dedicació van retomar l'antic esperit de la festa; una dedicació i compromís que considera imprescindible per tirar endavant un tema com aquest. La Núria es manifesta entusiasta de la festa i ens anima a tots a participar.