El carrer d'Enric Prat de la Riba. Imatges d'un carrer amb història

El carrer de Prat de la Riba de Mataró és un carrer de la banda de llevant de l'eixample mataroní. Té, però, unes característiques pròpies, ja que el seu disseny és diferent del dels altres carrers del sector. Al Pla d’Eixample de 1878 l’enginyer Melcior de Palau i l'arquitecte Emili Cabanyes van projectar un nou vial des del final del carrer de Cristina fins al sector conegut com a Puerto Rico, prop de la riera de Sant Simó. El carrer es preveia de més amplada i amb arbres, perquè fos la sortida de la ciutat antiga cap al camí antic de Llavaneres o camí de les Cinc Sènies. I aquest nou carrer se'l va anomenar Passeig de Puerto Rico. Més tard rebria el nom de Prat de la Riba en homenatge al polític catalanista, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, entre els anys 1914 i 1917.

El primer tram del carrer de Prat de la Riba s'obrí a l'entorn del 1890. Un plànol de la ciutat, editat per l’ajuntament l’any 1911, assenyala l’existència de les primeres quatre illes de cases d'aquesta via urbana, entre el Rierot i el carrer d’Alarcón. A la mateixa època s’havia format també el tram final, amb les fàbriques Gassol i Clément Marot. L'any 1915, a la fi del carrer, s’alçaren els edificis de l'Escorxador projectats per l’arquitecte Melcior de Palau. La resta de carrer queda configurada durant els anys vint, tot i que l’obertura del carrer de Floridablanca és molt més recent.

Més enllà de Can Gassol i de 1’Escorxador, avui destinat a dependències i serveis municipals, durant els anys seixanta es construïren els blocs d’habitatges denominats Federico Mayo i Grup les Santes, a càrrec de 1’Instituto Nacional de la Vivienda, actuació que determina la formació de la placeta dita aleshores de Federico Mayo i avui de Puerto Rico, en la confluencia del carrer de Prat de la Riba amb la ronda Alfonso X el Sabio.

Tal com ja hem dit, el primer nom del carrer va ser Passeig de Puerto Rico, però posteriorment, després del 1917, un cop mort el polític, passa a denominar-se carrer de Prat de la Riba. El franquisme elimina el nom i imposa el de Primera Bandera de Falange de Cataluña, més afí a les seves essències. Amb la democràcia recupera el nom de Prat de la Riba, a instàncies del Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana i moltes entitats mataronines.

Però tornem enrera, el primer tram del carrer de Prat de la Riba, format amb cases de cós, amb les amples voreres dividides en dues parts -la més propera a les cases, enllosada o pavimentada, i la que toca a la calçada, amb terra i arbres- sempre ha tingut un aspecte molt atractiu. És un indret on s’ha fet molta vida exterior, a 1’aire lliure -especialment a 1’estiu- prenent la fresca, sota els arbres, amb les cadires o els balancins, trets de l’interior de les cases, o utilitzant els bancs introduits durant els anys vuitanta, fent grup o rotllana de familiars, veïns i amics. Al carrer, com solia fer-se a molts llocs de la ciutat, des de principis de segle s’hi celebraven festes, les típiques serenates, represes durant els anys vuitanta, com en molts altres carrers, i que perduren actualment. Els carrers i la seva gent, com tots els cossos vius, amb els anys canvien. Arriben nous veïns i d’altres se’n van, sense alterar, pero, com en aquest cas, la convivència i el bon ambient...

JOSEP PUIG I PLA

Fulls/64 del Museu Arxiu de Santa Maria. (Mataró Abril de 1999)